Preguntes Freqüents
Sovint ens sorgeixen varies qüestions al voltant de l’osteopatia. En aquesta secció, intentem respondre a les més freqüents.
Cada quan he d’anar a l’osteòpata durant un tractament?
Realitzem una primera visita valorant un diagnòstic i, dins la mateixa sessió, un tractament. Les visites acostumen a ser un cop al mes, però depenent de la patologia, pot ser que ens vulgui veure mes aviat, o mes tard.
Un cop solucionat, una revisió periòdica cada sis mesos o un cop l’any pot ser suficient com a prevenció i manteniment.
Quines són les reaccions que es poden produir després d’un tractament?
Un cop desbloquejades les zones de rigidesa, d’estancament vascular, etc. El cos posa en marxa els seus mecanismes d’autoregulació del que implica una despesa energètica posterior. Després d’una primera sensació de lleugeresa, alleujament i potser de lleuger mareig, com una sensación flotant. És normal sentir-se bastant esgotat. La següent sensació pot ser un malestar general com si passéssim un procés gripal, difòs. El cos comença a mobilitzar toxines que havien estat estancades per dirigir-les a les vies d’eliminació, alhora que el sistema propioceptiu es reorganitza.
Totes aquestes reaccions poden durar dos o tres dies després de la primera visita. Passades dues setmanes el balanç del sistema neurovegetatiu s’haurà equilibrat, i la nostra capacitat d’adaptació a l’estrés físic i mental haurà adquirit un nou potencial, que l’osteòpata podrà tornar a valorar.
Estic embarassada, visitar l’osteopata em pot anar bé per l’embaràs o el part?
El teu nadó pot rebre l’ajuda de l’osteòpata des de la seva vida intrauterina. Per prevenir així que cap mal posicionament, retracció o contracció al voltant de l’úter, pugui alterar les pressions de líquids internes, reduir la seva capacitat de moviments, o l’aportació de nutrients adequat. I d’aquesta manera facilitar un part menys traumàtic. Si desitges més informació, pots consultar la nostra secció d’osteopatia pre part.
En què pot ajudar l’osteopatia al meu nadó?
Verificarem si el teu bebé ha patit alguna retracción per protegir-se de les contraccions uterines, del procés de encaixament i del expulsiu al canal del part, de l’ús de fòrceps o ventoses, de possibles asfixies (falta d’oxigen) o sofriment fetal, i fins i tot dels possibles efectes que poguessin derivar de l’anestèsia epidural.
Has de pensar que tots els ossos inclosos els del crani s’han de formar, crèixer i ossificar, en funció de les sol·licitacions que rebin. Si un traumatisme o una pressió excessiva produeix una reacció de defensa, hem de relaxar el més aviat possible aquesta sol·licitació incorrecta en l’estructura perquè en crèixer i consolidar-no doni problemes funcionals. Això, per exemple en la formación dels malucs, podria impedir un correcte gateig; en la formación dels peus podria implicar patir de peus buits o plans; en la formación de la columna podria derivar cap a una desviación escoliòtica en l’adolescent; o en la formación del tòrax induir problemes en la capacitat respiratòria i cardíaca, etc.
A nivell digestiu una retracció de les seves membranes pot facilitar còlics intestinals o refluxos gastro-esofògics que al seu torn poden facilitar les infeccions ORL o respiratòries.
D’altra banda, durant l’ossificació dels ossos del crani, i amb les fontanel·les encara obertes es poden generar alteracions funcionals que pot comportar alteracions en les sutures articulars, irritabilitat del sistema nerviós, insomni, problemes d’atenció i rendiment escolar, problemes de comportament , alteracions en el ritme de creixement, etc. També l’ossificació dels ossos del crani pot alterar la mobilitat ocular i la formación d’un correcte arc dental.
Si vols més informació de com podem ajudar al teu nadó, pots consultar la nostra secció d’osteopatia pediàtrica.
Pot l’osteopatia prevenir lesions esportives o millorar el rendiment atlètic?
Les manipulacions que realitzem regularan l’activitat tònica postural. És a dir: optimitzaran el to dels músculs en la postura prèvia al moviment. Tot esportista coneix la importància d’un correcte gest. Les manipulacions milloraran la seva movilitat. Tot això produirà una menor probabilitat de lesions articulars, musculars o lligamentoses.
D’altra banda, el desbloqueig de la mobilitat toràcica i costal, així com la millora del moviment del diafragma, poden augmentar la capacitat respiratòria i cardíaca i per tant la resistència aeròbica a l’esforç.
Al mateix temps podem oferir-te alguns consells nutricionals per evitar una acidesa metabòlica que afavoreixi les lesions musculars i impedeixi una òptima recuperación a l’esforç.
Si vols saber més sobre com treballem amb els esportistes, pots consultar la nostra secció d’osteopatia esportiva.
Com tracta l’Osteopatia l’hernia discal ? M’han plantejat que he de operar-me i voldria una segona opinió
Probablement el teu metge t’ha fet un TAC o un RNM i ha determinat que tens una hèrnia discal que està comprimint una arrel nerviosa i això et provoca dolor .
Des del nostre Centre analitzarem les causes mecàniques que han anat forçant la teva columna al nivell vertebral de l’hèrnia durant molt de temps i intentarem modificar-les. Canviarem el funcionament de la seva columna, descomprimint i restablint un equilibri harmònic de les curvatures de la teva columna i de les pressions internes que suporten el sistema de lluita contra la força de gravetat en la postura. Donarà la possibilitat al cos de reduir el procés inflamatori local, deshidratar i fibrosar ( cicatritzar ) de forma natural la teva hèrnia discal. Evitarà així les condicions per a una recaiguda en qualsevol altre nivell vertebral
Em fa molt mal l’esquena, he anat al metge hi m’ha dit que tinc desgast, em pot ajudar l’osteopata?
El procès degeneratiu és fisiològic amb l’edat, les societats modernes hem aconseguit augmentar la nostra esperança de vida gràcies a les condicions higièniques contra els processos infecciosos i hi ha una alimentación lliure de carències.
Les nostres articulacions perden el cartilag que les cobreix i lubrica, els nostres discos i meniscs s’assequen i fissuren, els nostres ossos es descalcifiquen i fan fràgils i el nostre rang de moviments es redueix.
El millor fre a aquest procès és el MOVIMENT; doncs permet una bona circulación, millora la qualitat del líquid sinovial per a les articulacions, manté el to muscular i lligaments, i és a més l’estímul que necessiten els ossos per seguir resistint a les càrregues mecàniques.
L’absència de moviment produeix atròfia, isquèmia, edema i finalment necrosi o mort del teixit.
El nostre objectiu serà posar aquelles estructures desgastades en el millor equilibri funcional possible i tornar un millor rang de mobilitat que permeti activar de nou la circulación. És important minimitzar la repercussió de tots els traumes viscuts després d’una llarga vida d’esforços, i donar els consells necessaris per millorar la qualitat de vida: alimentación, exercicis, hores de descans, etc.
En què es diferencia l’osteopatia de la medicina convencional?
La diferència fonamental, és que l’osteopata busca la causa lògica de l’aparició de la simptomatologia, mentre que el metge tracta nomès el símptoma.
A més, en l’osteopatia, cada persona rep un tractament diferent encara que presenti la mateixa malaltia que una altra, ja que es tenen molt en compte les característiques individuals. En la medicina convencional, en canvi, basats en la ciència estadística i en els protocols d’actuació, generalment tots els pacients amb la mateixa malaltia reben el mateix tractament.
Es dedica l’osteòpata únicament a solucionar els problemes dels ossos?
Potser és la pregunta més freqüent que sentim a les nostres consultes. Certament, el nom de la professió pot induir a error. L’osteopata analitza totes les estructures del cos inclosos els ossos, articulacions, músculs, tendons, lligaments, però sense oblidar també a altres órgans, vísceres, nervis i vasos, ja siguin sanguinis o limfàtics. La connexió entre tots els diferents teixits, órgans i sistemes del cos. És fonamental per entendre que tot problema funcional de la salut produeix un canvi en la protecció o adaptación a l’estructura. D’altra banda, qualsevol modificación traumàtica de l’estructura produir alteracions funcionals en la salut, que a la llarga poden esdevenir patològiques.
En resum:
OSTEO (estructura) + PATHOS (sofriment) = Estudi dels danys produïts en l’estructura.
OSTEO (estructura) + PATH (camí) = El camí a travès de l’estructura.
He portat al meu fill a una revisió del metge, i m’ha dit que ha de portar ulleres, em pot ajudar l’osteopatia?
En aquest cas no, si al nen li han diagnosticat miopia o alguna altre patologia de l’ull, amb el nostre tractament no el podrem ajudar.
El dentista m’ha comentat que em posarà ortodòncia, si faig tractament d’osteopatia ho puc evitar?
No, no ho podrem evitar, però l’ortodòncia és possible que et modifiqui les cervicals i la resta de l’esquena, o alguna zona del crani. Amb el corresponent tractament, podem prevenir lesions, tensions o dolors ocasionats per l’ostodòncia.

